En el dia d’avui t’expliquem en detall el pas a pas sobre el procés d’aplicació de pintura en pols. En Pinter Pintados y derivados som conscients que la pintura electrostàtica o en pols està prenent cada vegada més importància en el sector. I no és d’estranyar, ja que és l’opció més ecològica perquè no conté solvents ni components contaminants i a més, l’excedent pot ser reutilitzat.

Quin és el procés per a una correcta aplicació de pintura en pols o electrostàtica?

1.Procès de desgreixatge i pretractament:

En primer lloc cal desengreixar la superfície, en alguns casos fins i tot es pot combinar amb una protecció química. Això es pot dur a terme mitjançant diferents tècniques. Una vegada que les peces estan correctament desengreixades i tractades, el següent pas seria introduir-les a la cabina de polvorització.

La cabina és el recinte on s’aplica la pintura en pols mitjançant polvorització. Aquestes cabines contenen també una aspiració filtrada per controlar l’excedent de pintura. La clau més és que per poder fixar la pintura en pols en la superfície de les peces s’han de complir dos requisits indispensables:

• Les peces han de ser conductores d’electricitat i estar connectades a terra. És per això que en principi, les superfícies metàl·liques es converteixen en els materials més adients per a l’aplicació en pintura en pols. No obstant això, això no és d’el tot així, com veurem més endavant.
• A més, a la cabina s’ha d’incorporar un sistema separador que permeti minimitzar les pèrdues de partícules de pols. D’aquesta manera l’excedent es pot reutilitzar.
• Es necessita un dipòsit d’aire que funcioni com compressor. Per a això cal comptar amb una complexa instal·lació de tractament de l’aire, ja que l’aire ha d’estar perfectament net i sec.

2. Aplicació de la pintura en pols

Quan parlem de l’equip d’aplicació de pintura electrostàtica o en pols, ens referim a la pistola i l’equip amb el qual controlem l’aplicació. Aquesta pistola ha de ser elèctrica ia més necessita aire comprimit per poder aplicar la pintura. Controlant electrònicament diferents aspectes aconseguirem diferents resultats. Cabal d’aire, pressió, càrrega elèctrica … així com el gruix de la pintura i el tipus de peça que anem a pintar ens permetrà diferents resultats.

El segon element que entra en joc en l’aplicació de la pintura en pols és la cabina. Com ja t’hem comentat abans, la cabina ha de tenir unes característiques i funcionalitats molt concretes. Recordem que la peça ha d’estar connectada a terra i ser conductora d’electricitat. I et anem a explicar per què:

La peça a l’estar connectada a terra representa una càrrega negativa i per contra, l’equip d’aplicació de pintura representarà una càrrega positiva. D’aquesta manera aconseguim crear una mena d’imant que atraurà la pintura a la peça. Després d’això, el següent seria passar a l’curat o horneado de la peça, que es durà a terme al forn a una temperatura d’entre 180 i 250ºC.

3. Procés de forn

És l’últim pas de l’aplicació de pintura en pols. El forn o curat rep el nom tècnic de polimeritzat, que és el procés mitjançant la pintura es fon i s’adhereix a la superfície. Per a això és important sotmetre-la a altes temperatures i distribuir-la de manera uniforme.

Cal tenir en compte que la pintura en pols ofereix gran varietat de resultats. El tipus de composició i la quantitat de barreja de cadascuna d’elles, així com la varietat de colors i acabats que ofereix, fa que el procés s’hagi d’adaptar a això per obtenir resultat òptims. En general la pintura en pols es divideix en tres tipus diferents: Polyester, Epoxi o Híbrides epoxi-polièster.

Cadascuna d’elles són convenients per a diferents tipus de superfícies, materials i ofereixen diferents funcionalitats que dependran de l’ús que se li vagi a donar. Per exemple, no és el mateix la pintura en pols polièster pensada per a exteriors amb una gran resistència a la corrosió per factors externs, que la pintura epoxi amb alta resistència a agressions químiques però poca als impactes exteriors.