Pintura líquida
Amplia Gama de colors
Per recobrir materials no metàl·lics la tecnologia apropiada és la pintura líquida.
La tecnologia de pintura líquida ens ofereix solucions viables efectives sobre les limitacions de temperatura, aplicacions de protecció en peces ja assemblades o en peces on no és factible l’aplicació de pintura en pols.
L’aplicació d’aquesta tecnologia en camps com la indústria automotriz, components de plàstic i aplicacions de gamma de colors especials és del tot indispensable.
La nostra indústria compta amb una instal·lació de pintura en líquid amb desgreixatge mitjançant vapor, cabines presurizadas, imprimación i assecat en forn estàtic.
La pintura industrial a l’aigua no és altra que la pintura líquida aplicada en processos i materials industrials. Hi ha diverses formes d’aplicació que avui intentarem explicar-te de forma breu.
A Pinter Pintados y Derivados som pintors industrials a Barcelona experts en l’aplicació de pintura industrial a l’aigua així com de pintura en pols. Treballem per a tots els sectors industrials que necessitin dels nostres serveis, tant en el sector de l’automòbil com d’obres urbanes, construcció i processos industrials en general.
Aplicacions de la pintura industrial a l’aigua:
Por immersió:
S’introdueix l’objecte a recobrir en bótes de gran capacitat, en funció lògicament de la mida de l’objecte. El contingut de la cisterna ha de mantenir la temperatura constantment, controlant aquesta mitjançant bombes de circulació. Es tracta d’una instal·lació bastant complexa i que requereix d’un control exhaustiu, sobretot quan s’ha de pintar molta quantitat de peces.
Aplicació amb aerògraf
Per a aquesta aplicació bàsicament es necessita una pistola de polvorització que el que fa és dividir la pintura líquida en petites gotes de manera que formin una mena de boira de pintura que recobreixi la peça en qüestió, formant una capa prima de pintura.
Aquesta polvorització s’aconsegueix de diferents maneres; mitjançant la força centrífuga, alta pressió o aire. Aquest últim -mètode aerográfico- és el més utilitzat, tot i que cada vegada s’innova més en l’aplicació de pintura industrial a l’aigua i van sortint nous mètodes. Un d’ells i amb què comptem són els que utilitzen l’aplicació electrostàtica.
Amb el mètode aerogràfic s’utilitza una pistola que té una entrada d’aire comprimit i una altra de pintura tancades per una vàlvula, de manera que s’obren o tanquen gràcies a l’acció d’un gallet i un joc de palanques. Lògicament, quan s’acciona el gallet les vàlvules s’obren i deixen passar l’aire i pintura de manera que polvoritza el líquid.
Cal tenir en compte que a major pressió d’aire la polvorització serà més fina, de tal manera que per a una aplicació més fina cal utilitzar major pressió. No obstant això, cal fer-ho amb cert límit, ja que una quantitat d’aire massa alta (molta pressió), pot fer que la pintura arribi a l’objecte seca i per tant, no es pugui adherir correctament.
Per electrodeposició
Aquest mètode complementa el de l’aplicació per immersió, ja que evita problemes com a resultats no uniformes, acumulació de pintura en certes zones i conseqüentment el temps invertit en ‘arreglar’ aquests desperfectes. Per poder dur a terme aquest mètode es necessita una cisterna per immersió amb certa equipació, com bombes i filtres especials, instal·lació per controlar la temperatura i una font elèctrica contínua per poder variar la tensió. Aquesta tensió ha de tenir fins a 13.000 ampers per cm2, de tal manera que es pugui modificar el voltatge segons la mida de l’objecte a pintar.
El procés de pintat mitjançant electrodeposició és molt interessant. Quan se submergeix l’objecte a la cisterna aquest forma el pol positiu i la cuba en si actua de pol negatiu. Quant entra en joc el corrent elèctric, les partícules de pintura es desplacen cap al pol positiu (l’objecte) formant una pel·lícula sobre aquest.
A més, es tracta d’un mètode molt ràpid ja que el temps necessari per fer-ho ronda al voltant dels 3 minuts. Finalment es deixa assecar l’objecte i se li fa un bany amb aigua destil·lada a pressió per treure el sobrant, per passar per un forn d’assecat a l’aire i després a el forn de polimeritzat a una temperatura entre 160 o 180 graus, depenent de el temps de assecat.